Un dia qualsevol…

Sona el despertador, ja són les 8:00h?, com em costa aixecar-me els matins! Però he d’espavilar, si no faré tard a l’escola. Mentre em començ a vestir ja sent a ma mare que em crida perquè faci via i vagi a berenar.

• Agafa una escudella- diu quan entr a la cuina.

Ja hi tornam a ser, a quin tipus d’escudella es refereix?, mmmm la deu necessitar per beure aigua, sí, deu voler aquesta.

• No Maria, un got no, he dit ES-CU-DE-LLA-, em crida-. Què es pensa? Que sóc sorda?, com si no l’hagués escoltat bé!

Al final tot i haver de córrer, sempre arrib a temps, encara no és hora d’entrar i puc estar en el pati. Sembla que els meus companys ho estan passant molt bé jugant a pilota, m’agradaria jugar-hi. Però com els hi deman? Millor esper asseguda en un banc, altres vegades que he intentat xerrar amb ells no m’han entès.

Per fi ha arribat la meva tutora, aniré a xerrar amb ella, sempre acab xerrant amb els mestres, m’és igual el que diguin els meus pares, amb ells m’hi entenc millor. Com a mínim s’esforcen més que els fillets de la meva edat i quasi sempre, m’acaben entenent.

A primera hora tenim matemàtiques, m’agraden molt les matemàtiques, les entenc i se’m dóna bé resoldre operacions, però amb els problemes… Ja és una altra història… No hi ha manera!  Igual que amb la comprensió lectora. La meva tutora diu que he de llegir més, però jo llegesc cada dia! De fet, sóc la més ràpida de la classe llegint, però seguesc sense entendre res. Com per exemple aquest problema que he de resoldre: «per preparar 4 tasses de xocolata, s’han de fer servir 120 grams de cacau en pols. Quant de cacau es necessita per a 7 tasses?». Què he de fer amb les tasses?, les tasses no es fan de cacau!, no ho entenc. I he d’estar tota una hora intentant fer-ho? Sort que n’Anna em deixa copiar.

Matí superat, ara cap a bàsquet, que bé!, per fi em podré relaxar i divertir. De tornada aniré a comprar-me la bereneta, m’encanta que em donin diners per comprar-la els capvespres que tenc bàsquet. Esper que no em passi com la setmana passada, hi havia cola fins al carrer, i jo vaig estar deu minuts per demanar que volia, no hi havia manera, ho tenia a la punta de la llengua però no em sortia! Al final, fent senyes em van arribar a entendre. Ha estat un dia complicat, tenc ganes d’arribar a casa i descansar.

Na Maria té 9 anys, fa dos anys li van diagnosticar un trastorn específic del llenguatge (TELL) i va començar a rebre intervenció per part d’una logopeda, ha millorat molt, així i tot té moltes dificultats per comunicar-se que l’afecten en la vida diària.

El TELL és un trastorn congènit, no adquirit, els infants diagnosticats de TELL presenten un retard en l’adquisició i desenvolupament del llenguatge i presenten dificultats lingüístiques que no són pròpies del procés d’adquisició normal. Per poder ser diagnosticat, les dificultats no poden estar associades a altres factors que les puguin justificar,  com un dèficit auditiu, problemes psicopatològics,  desajustos socioemocionals o dèficits neurològics.

El presenta un 7% de la població i afecta d’igual manera als dos sexes, tot i que és més probable en el sexe masculí que en el femení. Se’n diferencien diferents tipus, depenent del component del llenguatge que es veu afectat (fonètica i fonologia, morfosintaxi, semàntica i pragmàtica).

Com hem pogut veure, na Maria té dificultats per entendre el significat de les paraules, per exemple, tots els recipients on posem begudes per ella són escudelles, per açò no entén a sa mare i li dóna un got. Els infants amb TELL normalment es relacionen més amb els adults, ja que aquests s’esforcen més per entendre’ls, en canvi els fillets de la seva edat tenen dificultats. Tot i que na Maria és capaç de llegir perfectament, no entén el que llegeix, ja que, no entén totes les paraules. En el cas del problema de matemàtiques, l’entén de manera literal, no és capaç d’interpretar-lo, el mateix passa amb les paraules polisèmiques. Una de les dificultats més evidents d’aquests fillets és la dificultat per accedir al lèxic, és a dir, per dir aquella paraula que volen dir. És el que ens passa a vegades quan sentim que tenim una paraula a la punta de la llengua però no ens surt. En canvi, com hem pogut veure tenen una intel·ligència normal, no tenen dificultats motrius i són independents com qualsevol altre fillet de la mateixa edat.

Així, els infants amb TELL tenen dificultats per comunicar-se, el que afecta la seva vida social i al seu estat emocional. També tenen dificultats escolars, ja que les dificultats lingüístiques afecten la comprensió dels enunciats i explicacions, i a l’expressió tant oral com escrita, per tant, no poden demostrar els seus coneixements. A vegades, aquestes dificultats es poden confondre amb un trastorn d’aprenentatge com la Dislèxia. 

El logopeda és el professional encarregat d’intervenir en aquests casos. Si necessites ajuda, contacta amb un logopeda!

 

Maria Esperança Anglada Pons

Logopeda col. núm. 07/258