En els últims anys la demanda assistencial per problemes d’aprenentatge i baix rendiment acadèmic s’ha incrementat notòriament, i és que de cada vegada ens preocupem més pels resultats acadèmics dels nostres infants. Això ens ha portat a investigar més sobre les Dificultats Específiques d’Aprenentatge (DEA) com la Dislèxia o la Discalcúlia. S’estima que les pateixen entre un 10 i un 15% de la població i són la principal causa del fracàs escolar.
El Trastorn d’Aprenentatge No Verbal (TANV) forma part dels DEA, és un trastorn del neurodesenvolupament encara poc conegut, en el nostre país únicament existeixen dues publicacions que parlin d’aquest trastorn. La prevalença d’aquest no està clara, ja que és un trastorn relativament poc divulgat i que no es recull en el manual diagnòstic dels trastorns mentals (DSM V), això no obstant els infants que el presenten tenen moltes dificultats en el rendiment escolar i en les relacions socials.
Les primeres descripcions d’aquest trastorn daten del 1971, quan Johnson i Myklebust van descriure un grup de fillets i filletes amb problemes visuoespacials i incapacitat per comprendre el significat del context social i de la comunicació no verbal.
Existeixen estudis de neuroimatge on s’observa que els fillets amb característiques del TANV presenten un dèficit en la substància blanca de l’hemisferi cerebral dret. Així mentre que en els trastorns d’origen en l’hemisferi esquerre mostren dèficits principalment en les funcions lingüístiques, els de l’HD mostren dèficits en l’orientació espacial, la comprensió del llenguatge no verbal i la interacció social.
Les persones amb TANV presenten un dèficit primari en la percepció tàctil i visual, el que alhora es tradueix en una baixa memòria i atenció tàctil i visual. Tenen dificultats en la coordinació psicomotriu i en la destresa per tractar amb material o circumstàncies noves. Tot això afecta l’aprenentatge, el que es tradueix en un baix rendiment acadèmic.
En l’àmbit acadèmic, en general els fillets amb TANV tenen una bona mecànica lectora, però la seva comprensió és baixa. Els hi costa resoldre problemes. Presenten dificultats en la mecànica aritmètica, és a dir, per aprendre a realitzar les operacions matemàtiques.
Característiques més comuns del TANV | |
Àrea | Dèficit |
Social | Comprensió de la comunicació no verbal.
Interacció social |
Acadèmica | Atenció i memòria tàctil i visual
Matemàtiques relacionades amb el raonament i la ubicació espacial. Comprensió lectora. Traç i grafia. Organització en la resolució de problemes i raonament. Llenguatge: prosòdia i modulació del volum, pauta i ritme, contingut verbal, ús pragmàtic. |
Visuoespacial | Capacitat de veure el conjunt.
Memòria visual. Percepció i relació espacial. |
Motora | Coordinació.
Habilitats motrius. |
Emocional | Enrabiades
Modulació de l’empatia i l’afecte. Ansietat/ depressió. Novetat i canvis de rutina. |
Un dels trets que defineixen el trastorn i que el fan més evident és la discrepància entre les habilitats lingüístiques, ja que el seu llenguatge és fluid, tenen molt vocabulari i aparentment sense dificultats i les habilitats comunicatives, com que no entenen el llenguatge no verbal, els hi és difícil interpretar cares, gestos, el to de veu, les expressions emocionals, etc., per això moltes vegades són fillets que els hi cota comunicar-se amb els seus iguals. Moltes vegades no entenen les ironies ni les bromes el que els fa més susceptibles a entrar en conflicte amb els seus iguals.
En conjunt, la situació social que viuen els fa susceptibles de patir psicopatologies, a vegades importants com la depressió o l’ansietat, expressada a vegades de forma física (mossegar-se les ungles, fòbies, mals de cap, mals de panxa, etc.)Les dificultats en les relacions socials, fan que s’aïllin, rebutjant-les. Això fa que a vegades es pugui confondre amb la Síndrome d’Asperger. Això no obstant, tot i que tenen punts en comú, els dos trastorns són descrits com a molt verbals però amb dificultats socials, les persones diagnosticades de TANV no presenten el patró d’interessos restringits propis de la SA, i aquests, a diferència dels TANV no mostren dificultats en l’aritmètica ni en la percepció tàctil, les dificultats visuoespacials no són tan marcades.
Característiques | TANV | SA |
Millors habilitats verbals que de manipulació | * | * |
Dificultats en les relacions socials i en la percepció de les situacions | * | * |
Dificultats a l’hora d’interpretar les emocions pròpies i dels altres. | * | * |
Baixes habilitats visuoespacials | * | |
Prosòdia característica i dificultats motrius | * | * |
Patró d’interessos restringits, rutines i rituals | * | |
Dificultats en la percepció tàctil i en l’aritmètica | * |
El tractament en aquests casos ha de ser multidisciplinari, ja que són moltes les àrees que es veuen afectades. En el tractament, cal tenir en compte la intervenció del logopeda, que treballi la semàntica, el grafisme i la comunicació, del psicòleg, per treballar la part emocional, la teràpia ocupacional, per tal de millorar tant les habilitats motrius fines i gruixades, a més de l’equilibri i la coordinació, i la reeducació pedagògica, que els ajudi a superar les dificultats de l’aprenentatge, que sorgeixen especialment en l’àmbit de les matemàtiques i en la lectoescriptura.
Si necessites ajuda, contacta amb una logopeda!
Maria Esperança Anglada Pons
Logopeda col. núm. 07/258