lamedlogopedia@gmail.com | Carrer de la República Argentina, 76
Què és la Malaltia de Parkinson?
La malaltia de Parkinson (MP) és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, és provocada per un procés que accelera la mort cel·lular, provocant la degeneració del teixit nerviós central, concretament de les estructures que s’encarreguen del moviment.
La MP és una de les malalties neurodegeneratives més comunes, només és superada en prevalença per la malaltia d’Alzheimer i les malalties Cerebrovasculars. La prevalença de la MP, igual que la d’altres malalties neurodegeneratives, augmenta amb el pas dels anys, es preveu que l’any 2030 al voltant de 9 milions de persones la patiran.
Quins són els principals símptomes que ens han de fer sospitar?
Les persones que la pateixen, presenten quatre símptomes principals: tremolor en repòs (a les mans, als braços, a les cames i a la mandíbula o al cap), rigidesa (engarrotament de les extremitats i el tronc), lentitud en els moviments i inestabilitat postural (deteriorament de l’equilibri).
A part dels quatre símptomes motors anomenats anteriorment, amb el pas dels anys apareixen els anomenats símptomes no motors de la MP, són: al·lucinacions, somnolència diürna, incontinència urinària i hipotensió postural simptomàtica. A més, moltes vegades les persones amb MP presenten malalties neuropsiquiàtriques com ansietat, depressió i psicosi.
Com es diagnostica?
Davant els primers símptomes, el diagnòstic pot ser difícil de realitzar, primer perquè els signes i símptomes primerencs de Parkinson poden ser atribuïts al procés d’envelliment normal. Després perquè existeixen altres malalties amb característiques similars que es poden confondre amb la MP, tot i que el tractament és diferent, i finalment, perquè actualment no existeixen proves sanguínies o de laboratori que ajudin a diagnosticar-la.
En la pràctica, l’experiència del metge neuròleg a l’hora d’analitzar la història clínica del pacient i els exàmens clínics adequats, sumat als resultats de les proves de neuroimatge, és el que permetrà la realització d’un diagnòstic correcte.
La MP és una malaltia crònica i complexa, la necessitat de seguir un tractament, obliga als pacients a acceptar el diagnòstic, no és gens fàcil rebre un diagnòstic així, pot produir un gran impacte emocional que pot portar a la negació.
La forma com el diagnòstic és informat als pacients, l’acompanyament realitzat pel metge i l’equip de terapeutes pot fer la diferència en l’acceptació i la cerca d’ajuda.
L’acompanyament després del diagnòstic ha de ser multiprofessional i especialment assumit en l’àmbit familiar. Les famílies que es comprometen juntament amb el pacient són de gran ajuda per aconseguir l’èxit en la rehabilitació, en l’adaptació i en l’acceptació. L’acte de compartir experiències amb el familiar malalt d’una manera comprensiva, afectuosa i valenta, contribueix al fet que no se senti tan desanimat, aïllat i desemparat.
Quin tractament cal seguir?
El principal tractament és farmacològic, acompanyat d’altres teràpies de suport. Com ja hem dit, l’equip que treballi amb malalts de Parkinson ha de ser multiprofessional, ha d’incloure fisioterapeuta, infermer, terapeuta ocupacional, nutricionista, psicòleg, logopeda…
No existeixen medicaments capaços d’interrompre l’evolució de la malaltia, sinó que, els medicaments actuals el què fan és millorar els símptomes. La majoria dels pacients responen bé al tractament durant molts d’anys, sent aquesta resposta, uns dels criteris per a confirmar el diagnòstic.
El treball de rehabilitació ha d’incloure la preservació de les habilitats cognitives, ha de comptar amb un psicòleg que garanteixi l’equilibri emocional i el suport familiar. El nutricionista pot ser de gran valor per mantenir les necessitats nutricionals i d’hidratació del pacient. El logopeda s’encarregarà de treballar la deglució per tal que es faci de forma segura i efectiva i de treballar la veu, ja que tenen dificultats per a realitzar els moviments propis de la parla, presenten una veu monòtona, d’intensitat dèbil i de ritme variable. Finalment, el fisioterapeuta serà necessari per millorar els trastorns de la marxa, els tremolors i rigidesa muscular.
Tota ajuda és poca quan parlem de mantenir l’autonomia del pacient i evitar l’aïllament social que acaben patint.
Si necessites ajuda, contacta amb una logopeda!
Maria Esperança Anglada Pons
Logopeda col. núm. 07/258
